Guió tècnic

Guió tècnic del primer minut de del vídeo Pingu as a Chef

Vocabulari

Fotoperiodisme: es tracta de la fotografia que fa reportatges sobre algun fet real. Els que s'encarreguen d'aquesta tasca són els reporters gràfics.
Fotoil•lustració: és la fotografia artística vinculada al periodisme de serveis, és a dir, la premsa de cor i la publicitat.
Enquadrament: seleccionar una part de la relitat i composar una serie d'elements dins de del marc visual.
Reenquadrament: modificar i retocar una imatge delimitant l'espai visual.
Camp: és l'espai que es veu per la càmera i que està delimitat per l'enqudrament.
Fora de camp: és l'acció que succeeix fora de la vista de l'espectador.
Fotomuntatge: unir diferents fotografies o parts de fotografies en una mateixa imatge, com el cas del Collage.
Pla: és la representació d'un objecte segons la distància entre l'ull del que observa i la posició en la que es trobi.
   General: es presenta la figura humana dins un entorn ampli amb un paissatge.
   Conjunt: es mostra diferents figures humanes senceres sense paissatge.
   Sencer: es veu al personatge de cos sencer.
   Americà: es mostra el personatge tallat a l'alçada dels genolls.
   Mig: hi ha dos tipus, si és mig curt el personatge es veu tallat pel pit, i si és mig llarg, el personatge es veu tallat per la cintura.
   Primer pla: es veu el personatge del pit cap adalt.
   Primeríssim primer pla: es veu una part del personatge, com un ull.
   Detall: es veu només una part d'un objecte.
Composició: és la organització dels diferents elements dins d'una imatge.
Regla de terços: és una forma de composició per ordenar els objectes dins d'una imatge, de forma que es divideix la imatge en nou parts iguals.
Aire: és l'espai sense elements importants que es troba en una imatge.
Pes visual: és la força amb la que un element d'una composició capta la vista de l'espectador.
Angulació: és el punt de vista des del que s'enfoca una acció.
   Frontal, 3/4 i lateral: si és frontal, la càmera es troba davant de l'objecte, si és lateral, la càmera es troba al costat de l'objecte i si és tres quarts, la càmera es troba entre frontal i lateral a l'objecte.
   Picat i zenital: si és picat, la càmera es situa parcilment per sobre de l'objecte i aquest es veu des de dalt, si és zenital, la càmera es situa completament per sobre de l'objecte.
   Contrapicat i nadir: si és contrapicat, la càmera es posaper sota l'objecte i aquest es veu des de abaix, i si es nadir, la càmera es situa completament per sota de l'objecte.
   Inclinat i aberrant: per fer un angle aberrant, la càmera s'ha d'inclinar.
Enfocament: és deixar nítid allò que es troba a una distància concreta.
Profunditat de camp: és l'espai que hi ha entre dos punts, de manera que es vegin enfocats els elements que hi ha entre els dos punts.
Textura: és quan es veu l'estructura de la capa superficial dels elements de la imatge. Si una imatge té textura, això dóna més realisme.
Objectiu: part de la càmera que té la funció de redireccionar la llum per crear una imatge en un suport fotosensible i permetre un enfoc precís.
Diafragma: es una part de la càmera que regula la quantitat de llum que entra en aquesta.
Balanç de blancs: és una paràmetre de la càmera que indica quin blanc es vol. La resta de colors variaran depenent del blanc escollit.
Distància focal: és l'angle de visió que abarca un objectiu i la seva distància i capacitat d'enfoc.
Obturació: és el temps que es té obert el diafragma.
Exposició: és la acció de sotmetre un element fotosensible a l'acció de la llum. Si hi ha una carència de llum, és subexposició. Si hi ha un excés de llum, és sobreexposició.

PICTORALISME

L'obra que jo he escollit és Christina d'Amedeo Modigliani.

AMEDEO MODIGLIANI

Va néixer el 12 de juliol de 1884 a Livorno i va morir el 24 de gener de 1920 a Paris. Va ser un pintor i escultor italià. Va estudiar a Itàlia i posteriorment es va traslladar a Paris. Va estar influenciat per molt artistes de diferents gèneres. Primer va ser  influenciat pel pintor Henri de Toulouse-Lautrec, però posteriorment va quedar més fascinat per l’obra de Paul Cézanne. En les seves obres es poden veure les influències de l’art primitiu de Cambodja i Àfrica, encara que també es poden apreciar els matisos de les escultures medievals que va veure durant la seva estància a Itàlia. En les seves obres també es pot veure reflectit l’antic art egipci, ja que les cares tenen aparences planes i tenen similituds a les màscares egípcies.

OBRA: CHRISTINA

Aquesta obra té un format vertical i és un pla mig llarg, ja que es veu la part superior de la figura fins el melic. És un angle frontal i és un retrat.

En la imatge es veu la figura d’una dona en primer pla i a fons es veu una paret de color blau. Hi ha una línia de composició  vertical en mig del quadre que marca la figura de la noia.

El quadre té diferents colors que marquen un gran contrast, per exemple, la figura de la noia ressalta, ja que el fons és blau i ella té la pell d’un color pàl·lid i a més, porta una samarreta blanca. Hi ha diferents ombres que marquen que la llum està davant de la noia. Es ombres, que són escasses, estan situades darrera de la figura.

JUSTIFICACIÓ I PLANIFICACIÓ

Per aconseguir una imitació d’aquesta imatge, primer es necessita una persona de cabell fosc amb la mateixa vestimenta que la dona de la obra, que és una samarreta blanca de tirants, amb un d’ells caigut, i uns pantalons negres. També ha de tenir el mateix recollit i el mateix maquillatge: els llavis vermells i ombra per sota dels ulls. Els fons ha de ser blau i la persona ha d’estar asseguda en una cadira de fusta. L’enquadrament ha da ser com el del quadre, vertical. Ha de ser un pla que deixi una mica d’aire a la part superior de la figura i als costats i que talli pel melic. La llum ha d’estar davant de la figura, però ha de ser una llum tènue per a no crear gaire ombres.

Seleccionar la realitat

Selecció de fotografies de la captació de la realitat

Selecció de la Realitat

La felicitat pel suc

 El llenguatge desconegut en el conegut mur 

 L'energia que dóna el Sol

 La curiositat del gos

 Camí a la presó

La ballarina en la natura 

 Flors dins la seva gàbia

 Passeig a la intel·ligència

Taller de fotografia

En les tres següent imatges, la única cosa que s'havia de modificar era el Diafragma. Al canviar aquest, la càmera obliga a canviar la velocitat d'Obturació. La sensibilitat, la ISO, està igual a totes les fotografies a 100. El mode d'exposició que s'utilitza és Manual. En la primera imatge, el Diafragma és F16 i la velocitat 1/125, en la segona, el Diafragma és F22 amb velocitat 1/60 i a la última, el Diafragma és F4 i la velocitat, de 1/1600.

En les imatges posteriors d'aquest comentari, són tres fotografies al mateix objecte amb diferents distàncies focals, que això provoca una modificació en el Diafragma i l'Obturador. La sensibilitat, la ISO, no canvia i es queda a 100. El mètode d'exposició a les tres fotografies és Manual. En la primera, amb una distància focal de 24, el Diafragma és F4 i la velocitat de 1/2000. En la segona, la distància focal és de 35, amb un Diafragma F4.5 i una velocitat de 1/1250. I la tercera imatge, a una distància de 55, té un Diafragma F5.6 i una velocitat de 1/640.

Amb aquestes fotografies es vol veure la imatge amb diferents profunditats de camp. Per aconseguir això, no es modifica la distància focal, que es de 55, ni el Diafragma, que és F8, l'Obturador de 1/200 ni la sensibilitat que és de 100. El mode d'exposició és Manual. Per veure les diferents profunditats s'ha de jugar amb l'enfocament de la càmera. En la primera imatge s'enfoca les fulles del final, en la segona és un pla mitjà perquè es veuen les del mig i en la última hi ha un primer pla on apareixen les fulles que estan al davant de tot.

Amb aquestes tres fotografies es pretén fotografiar un objecte en moviment amb diverses velocitats d'Obturació. Per això, es modifica la Velocitat d'Obturació, l'obertura del Diafragma i el mode d'exposició. La sensibilitat és igual per a totes, a 100. A la primera imatge, es vol aconseguir congelar la imatge per veure l'objecte enlairat. Per fer-ho, s'ha utilitzat una distància de 18, un Diafragma de F3.5, una velocitat de 1/200 i el Mode d'Exposició s'ha canviat a Speed. En la segona, es vol veure l'objecte en moviment i per això, s'ha emprat una distància de 18, un Diafragma de F22, una Velocitat de 1/20 i el Mode d'Exposició de Speed. I en la última imatge es vol aconseguir el mateix que a la primera, així que s'ha posat una distància de 55, un Diafragma de 5.6, una velocitat de 1/2000, però en aquest cas el Mode d'Exposició és Manual.

En aquestes dues fotografies, es poden veure les diferents il·luminacions. En la primera hi ha una il·luminació directa i per a que es vegi bé la fotografia, s'ha posat una distància de 55, un Diafragma de F5.6, un velocitat de 1/125 i una sensibilitat de 1000. En la segona hi ha una il·luminació difusa, amb una distància també de 55, s'ha utilitzat també un Diafragma de F5.6, però ha variat la velocitat i és de 1/40 i la sensibilitat, que és de 800. El Mode d'Exposició emprat per a les dues fotografies és Manual.

I finalment, en les tres últimes fotografies, es vol fotografiar el mateix objecte amb valors diferents a cada fotografia. A totes tres s'utilitza la mateixa distància focal,que és de 55 mm. En la primera, s'utilitza un Diafragma de F9, amb una velocitat de 1/500 i una sensibilitat de 800. En la segona, s'utilitza un Diafragma de F5.6, una velocitat de 1/60 i una sensibilitat de 100. I en l'última, un Diafragma de F5.6 també, amb una velocitat de 1/2000 i una sensibilitat de 1600. En totes tres el Mode d'Exposició és Manual.

Les funcions de la imatge

Aquesta imatge té una funció informativa, perquè indica una cosa, que en aquest cas és on es troba la sortida ď emergència. Aquesta imatge conté una iconicitat, ja que té una semblança amb la realitat, però ho fan a través ď icones. És una imatge  molt senzilla i utilitzen els colors verd i blanc per a que hi hagi contrast i per a que cridi l'atenció. És una imatge monosèmica perquè té un sol significat. També és un estereotip perquè tothom sap el que vol dir aquesta imatge.

Aquesta és una imatge emotiva i mostra un pare abraçant el seu fill mort per culpa dels conflictes bèl•lic. És una fotografia de gran complexitat i té diferents significats segons la cultura que tingui el receptor.

Aquesta imatge és poètica o estètica, ja que es centra en el missatge, que és que les persones, siguin de la raça que siguin, són totes iguals, excepte aquelles persones que pensen que són superiors per ser d'un color o d'un altre.

Aquesta imatge és senzilla i monosèmica perquè té un sol significat.

 Aquesta imatge és suggestiva, perquè intenta convèncer al receptor de que utilitzi el seu producte, en aquest cas els preservatius, per prevenir l'embaràs no desitjat i malalties de transmissió sexual com el sífilis. És una imatge directe, senzilla i monosèmica, ja que tothom interpreta la imatge igual.

Comentari del text

"Vivim sota una pluja ininterrompuda d'imatges; els mitjans més potents no fan sinó transformar el món en imatges i multiplicar-les a través d'una fantasmagoria de joc de miralls: imatges que en gran part tenen carència de la necesitat interna que hauria de caracteritzar a tota imatge, com una forma o com a significat, com a capacitat d'imposar-se a l'atenció, com a riquesa de significats possibles. Gran part d'aquest núvol d'imatges es dissol immediatament, com els somnis que no deixen petja en la memòria"

ITALO CALVINO, Sis propostes per al pròxim mil·lenni

El text parla de les imatges que són utilitzades pels medis de comunicació. Aquests manipulen les imatges de manera que perden la seva essència i les deixen sense forma i significat.
Jo crec que aquest text té tota la raó perquè és el que passa avui en dia. En la meva opinió, les imatges serien més efectives si les deixessin tal i com van ser fetes o creades. Aquestes imatges guanyarien més significat i els medis de comunicació podrien obtenir més beneficis que quan les modifiquen.

L'ÈXODE DE KURDS DE SÍRIA A TURQUIA ES DISPARA

Aquesta notícia parla del gran nombre de persones que han hagut de marxar de Síria cap a Turquia per culpa de l'avanç de l'Estat Islàmic al nord de Síria.

Aquesta imatge està posada en aquesta notícia expressament perquè flecteix el sentiment de pena de la gent, que ha de marxar del seu propi país. Això provoca un sentiment de empatia a la gent  que no està vivint aquesta situació.

Es poden veure reflectits en la cara de la gent i sobretot, dels adults de la fotografia, la rabia i la tristesa d'haver d'emigrar per conflictes bèl·lics.

Una altra imatge que aniria molt bé amb aquesta noticia, és la de milers de persones fent cua per a poder entrar a Turquia o una que demostri la felicitat que les persones senten quan s'adonen que poden escapar d'aquests conflictes i viure en un país on no hi hagi tants de problemes, com en la següent fotografia:

Una petita descripció

Hola, em dic Sandra i sóc una alumna de Cultura Audiovisual de 2n de Batxillerat.