diumenge, 17 de maig de 2015

MOVIMENTS CINEMATOGRÀFICS

CINEMA SOVIÈTIC

1. Oktyabr/ Octubre (S. M. Eisenstein, 1925)
Argument: Reconstrucció dels esdeveniments succeits des del Febrer fins a l'Octubre de 1917. 


2. Konets Sankt-Peterburga/ La fi de Sant Petersburg (Vsevolod Pudovkin, 1927)
Argument: narra els esdeveniments ocorreguts a Sant Petersburg, des de llavors Leningrad, a través de les històries d'un camperol que arriba a la ciutat intentant escapar de la misèria i de la gana.

SURREALISMEUn Chien Andalou/ Un gos andalús (Luís Buñuel i Salvador Dalí, 1929)
















 
Argument:En una nit clara, un home talla l'ull d'una jove mentre un núvol passa davant de la lluna. Vuit anys després, un ciclista s'accidenta al carrer. La mateixa jove ho socorre i ho besa. En una habitació, el ciclista assetja a la jove. Un incident de carrer els distreu. Un personatge juga amb una mà tallada i és atropellat. El ciclista segueix assetjant a la jove. Un "doble" apareix i castiga al ciclista fins que aquest li dispara. Finalment, la jove surt al mar i es troba amb un altre home. En la primavera, els torsos de la jove i del seu nou acompanyant apareixen enterrats en la sorra, devorats pels insectes.







La sang d'un poète (Jean Cocteau, 1932)
Argument: retrata una personal incursió en les pors i obsessions d'un poeta, la seva relació amb el món que li envolta i l'eterna preocupació pel problema de la mort.


EXPRESSIONISME

Metropolis/ Metropolis (Fritz Lang, 1926)
Argument:Futur, any 2000. En la megalópolis de Metròpolis la societat es divideix en dues classes, els rics que tenen el poder i els mitjans de producció, envoltats de luxes, espais amplis i jardins, i els obrers, condemnats a viure en condicions dramàtiques reclosos en un gueto subterrani, on es troba el cor industrial de la ciutat. Un dia Freder, el fill del Joh Fredersen, l'home que controla la ciutat, descobreix els durs aspectes laborals dels obrers després d'enamorar-se de María , una noia d'origen humil, venerada per les classes baixes i que predica els bons sentiments i a l'amor. El fill llavors adverteix al seu pare que els treballadors podrien rebel·lar-se.



Nosferatu, eine Symphonie des Grauens/ Nosferatu (F.W.Murnau, 1922)
Argument: Any 1838. A la ciutat de Wisborg viuen felices el jove Hutter i la seva dona Ellen, fins que el fosc agent immobiliari Knock decideix enviar a Hutter a Transilvania per tancar un negoci amb el comte Orlok. Es tracta de la venda d'una finca de Wisborg, que limita amb la casa de Hutter. Durant el llarg viatge, Hutter pernocta en una posada, on llegeix un vell tractat sobre vampirs que troba a la seva habitació. Una vegada al castell, és rebut pel sinistre comte. L'endemà, Hutter clareja amb dues petites marques en el coll, que interpreta com a picades de mosquit. Una vegada signat el contracte, descobreix que el comte és, en realitat, un vampir.


NEORREALISME

Roma, città aperta/ Roma, ciutat oberta (Roberto Rossellini, 1945)
Argument: Segona Guerra Mundial. Estant Roma ocupada pels nazis, la temible Gestapo tracta d'arrestar a l'enginyer Manfredi, un comunista que és el líder del Comitè Nacional d'Alliberament. Però en la batuda Manfredi aconsegueix escapar i demana ajuda a Francesco, un camarada tipògraf que en uns dies es casarà amb la seva núvia Pina, una vídua amb un nen. A més el capellà de la parròquia, Don Pietro, també recolza la causa i intenta ajudar a Manfredi i a la resistència.


Sciuscià (Vittorio De Sica, 1946)
Argument: En la Roma de la postguerra, dominada per la misèria i la desocupació, dos joves neteja-botas somien amb comprar-se un cavall. L'única forma d'aconseguir els diners necessaris és fent tractes al mercat negre i per això, els nois intenten a tot moment no ser detinguts.


NOUVELLE VAGUE I FREE CINEMA

À bout de soufflé (Jean-Luc Godard, 1959)
Argument: Michel Poiccard és un ex-figurant de cinema admirador de Bogart. Després de robar un cotxe a Marsella per anar a París, mata fortuïtament a un motorista de la policia. Sense remordiment algun pel que acaba de fer, prossegueix el viatge. A París, després de robar diners a una amiga, busca a Patricia , una jove burgesa americana, que aspira a ser escriptora i ven el New York Herald Tribune pels Campos Elíseos; somia també amb matricular-se en la Sorbona i escriure algun dia en aquest periòdic. A Europa creu haver trobat la llibertat que no va conèixer a Amèrica. El que Michel ignora és que la policia l'està buscant per la mort del motorista.


The Loneliness of The Long Distance Runner/ La soledat del corredor de fons (Tony Richardson, 1962)
Argument: Colin Smith és un jove de classe obrera que viu als voltants de Nottingham. Un dia comet un robatori en una fleca i és enviat a un reformatori. Una vegada allí, comença a córrer i, gràcies a les seves qualitats com a corredor de fons, va guanyant posats en la institució penitenciària. Durant els seus entrenaments reflexiona sobre la seva vida anterior i comença a comprendre que es troba en una situació privilegiada.


CINEMA D'AUTOR

La nuit américaine/ La nit americana (François Truffaut, 1973)
Argument: El rodatge d'una pel·lícula ensopega amb una sèrie de dificultats que afecten tant als membres de l'equip com a la pròpia pel·lícula.


Andrey Rubliov/ Andrei Rubliov (Andrey Tarkovskiy, 1966)
Argument: Al començament del segle XV, el monjo pintor Andrei Rublev acudeix juntament amb els seus companys a Moscou per pintar els frescs de la catedral de l'Asunción del Kremlin. Fora de l'aïllament de la seva cel·la, Rublev començarà a adonar-se de les tortures, crims i matances que tenen aterroritzat al poble rus.


DOGMA 95
Idionterne (Lars Von Trier, 1998)
Argument: Un grup de joves comparteix un mateix interès: la tonteria. Amb una casa de camp com a base, passen el seu temps lliure junts explorant els ocults i poc benvolguts valors de la tonteria. El grup es dedica a enfrontar-se a la societat amb les seves tonteries. Karen, una dona solitària i reservada, s'uneix al grup després de participar involuntàriament en una de les seves actuacions.
 

Festen (Thomas Vinterberg, 1998)
Argument: Els Klingenfeldt, una família de l'alta burgesia danesa, es disposen a cel·lebrar el seixanta aniversari del patriarca, un home de trajectòria i reputació molt bona. No obstant això, els seus tres fills, encara que molt diferents entre si, estan disposats a aprofitar l'ocasió per treure a relluir els draps bruts de la família.


EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL CINEMA ESPANYOL

Mujeres al borde de un ataque de nervios (Pedro Almodóvar, 1988)
Argument: Pepa i Iván són actors de doblatge. Ell és un faldiller empedreït i, després d'una llarga relació, trenca amb Pepa: li deixa un missatge en el contestador demanant-li que li prepari una maleta amb les seves coses. Pepa, que no suporta viure en una casa plena de records, decideix llogar-la. Mentre espera que Iván vagi a recollir la maleta, la casa se li va omplint de gent extravagant de la qual aprendrà moltes coses sobre la solitud i la bogeria.


Muerte de un ciclista (Juan Antonio Bardem, 1955)
Argument: Un professor d'universitat i la seva amant, una dona casada de l'alta burgesia, atropellen accidentalment a un ciclista. Temerorosos que es descobreixi l'adulteri, decideixen ocultar el tràgic accident.



PANORAMA ACTUAL DEL CINEMA CATALÀ

Tres dies amb la família (Mar Coll, 2010)
Argument: Després d'haver passat algun temps a l'estranger, Léa ha de tornar immediatament a Girona, on el seu avi patern acaba de morir. La mort del patriarca dels Vic i Carbó és l'excusa perfecta per forçar la convivència entre els seus descendents. Els tres dies que duren la vetlla i les exèquies serveixen per mostrar el joc de les aparences i la hipocresia típic d'una família de la burgesia conservadora, en la qual els problemes són evidents, però mai es fan explícits.


Pa negre (Agustí Villalonga, 2010)
Argument: Durant els durs anys de la postguerra, en una zona rural de Catalunya, un nen anomenat Andreu, la família del qual pertany al bàndol dels perdedors, troba un dia en el bosc els cadàvers d'un home i el seu fill. Les autoritats sospiten del seu pare, però Andreu intentarà trobar al culpable. En aquestes circumstàncies, es produeix en Andreu el despertar d'una consciència moral que s'oposa a la mentida com a instrument del món dels adults.

Cap comentari:

Publica un comentari