divendres, 28 de novembre del 2014

dijous, 20 de novembre del 2014

Vocabulari

Fotoperiodisme: es tracta de la fotografia que fa reportatges sobre algun fet real. Els que s'encarreguen d'aquesta tasca són els reporters gràfics.
Fotoil•lustració: és la fotografia artística vinculada al periodisme de serveis, és a dir, la premsa de cor i la publicitat.
Enquadrament: seleccionar una part de la relitat i composar una serie d'elements dins de del marc visual.
Reenquadrament: modificar i retocar una imatge delimitant l'espai visual.
Camp: és l'espai que es veu per la càmera i que està delimitat per l'enqudrament.
Fora de camp: és l'acció que succeeix fora de la vista de l'espectador.
Fotomuntatge: unir diferents fotografies o parts de fotografies en una mateixa imatge, com el cas del Collage.
Pla: és la representació d'un objecte segons la distància entre l'ull del que observa i la posició en la que es trobi.
   General: es presenta la figura humana dins un entorn ampli amb un paissatge.
   Conjunt: es mostra diferents figures humanes senceres sense paissatge.
   Sencer: es veu al personatge de cos sencer.
   Americà: es mostra el personatge tallat a l'alçada dels genolls.
   Mig: hi ha dos tipus, si és mig curt el personatge es veu tallat pel pit, i si és mig llarg, el personatge es veu tallat per la cintura.
   Primer pla: es veu el personatge del pit cap adalt.
   Primeríssim primer pla: es veu una part del personatge, com un ull.
   Detall: es veu només una part d'un objecte.
Composició: és la organització dels diferents elements dins d'una imatge.
Regla de terços: és una forma de composició per ordenar els objectes dins d'una imatge, de forma que es divideix la imatge en nou parts iguals.
Aire: és l'espai sense elements importants que es troba en una imatge.
Pes visual: és la força amb la que un element d'una composició capta la vista de l'espectador.
Angulació: és el punt de vista des del que s'enfoca una acció.
   Frontal, 3/4 i lateral: si és frontal, la càmera es troba davant de l'objecte, si és lateral, la càmera es troba al costat de l'objecte i si és tres quarts, la càmera es troba entre frontal i lateral a l'objecte.
   Picat i zenital: si és picat, la càmera es situa parcilment per sobre de l'objecte i aquest es veu des de dalt, si és zenital, la càmera es situa completament per sobre de l'objecte.
   Contrapicat i nadir: si és contrapicat, la càmera es posaper sota l'objecte i aquest es veu des de abaix, i si es nadir, la càmera es situa completament per sota de l'objecte.
   Inclinat i aberrant: per fer un angle aberrant, la càmera s'ha d'inclinar.
Enfocament: és deixar nítid allò que es troba a una distància concreta.
Profunditat de camp: és l'espai que hi ha entre dos punts, de manera que es vegin enfocats els elements que hi ha entre els dos punts.
Textura: és quan es veu l'estructura de la capa superficial dels elements de la imatge. Si una imatge té textura, això dóna més realisme.
Objectiu: part de la càmera que té la funció de redireccionar la llum per crear una imatge en un suport fotosensible i permetre un enfoc precís.
Diafragma: es una part de la càmera que regula la quantitat de llum que entra en aquesta.
Balanç de blancs: és una paràmetre de la càmera que indica quin blanc es vol. La resta de colors variaran depenent del blanc escollit.
Distància focal: és l'angle de visió que abarca un objectiu i la seva distància i capacitat d'enfoc.
Obturació: és el temps que es té obert el diafragma.
Exposició: és la acció de sotmetre un element fotosensible a l'acció de la llum. Si hi ha una carència de llum, és subexposició. Si hi ha un excés de llum, és sobreexposició.

dissabte, 15 de novembre del 2014

PICTORALISME

L'obra que jo he escollit és Christina d'Amedeo Modigliani.
AMEDEO MODIGLIANI
Va néixer el 12 de juliol de 1884 a Livorno i va morir el 24 de gener de 1920 a Paris. Va ser un pintor i escultor italià. Va estudiar a Itàlia i posteriorment es va traslladar a Paris. Va estar influenciat per molt artistes de diferents gèneres. Primer va ser  influenciat pel pintor Henri de Toulouse-Lautrec, però posteriorment va quedar més fascinat per l’obra de Paul Cézanne. En les seves obres es poden veure les influències de l’art primitiu de Cambodja i Àfrica, encara que també es poden apreciar els matisos de les escultures medievals que va veure durant la seva estància a Itàlia. En les seves obres també es pot veure reflectit l’antic art egipci, ja que les cares tenen aparences planes i tenen similituds a les màscares egípcies.


OBRA: CHRISTINA
Aquesta obra té un format vertical i és un pla mig llarg, ja que es veu la part superior de la figura fins el melic. És un angle frontal i és un retrat.
En la imatge es veu la figura d’una dona en primer pla i a fons es veu una paret de color blau. Hi ha una línia de composició  vertical en mig del quadre que marca la figura de la noia.
El quadre té diferents colors que marquen un gran contrast, per exemple, la figura de la noia ressalta, ja que el fons és blau i ella té la pell d’un color pàl·lid i a més, porta una samarreta blanca. Hi ha diferents ombres que marquen que la llum està davant de la noia. Es ombres, que són escasses, estan situades darrera de la figura.


JUSTIFICACIÓ I PLANIFICACIÓ
Per aconseguir una imitació d’aquesta imatge, primer es necessita una persona de cabell fosc amb la mateixa vestimenta que la dona de la obra, que és una samarreta blanca de tirants, amb un d’ells caigut, i uns pantalons negres. També ha de tenir el mateix recollit i el mateix maquillatge: els llavis vermells i ombra per sota dels ulls. Els fons ha de ser blau i la persona ha d’estar asseguda en una cadira de fusta. L’enquadrament ha da ser com el del quadre, vertical. Ha de ser un pla que deixi una mica d’aire a la part superior de la figura i als costats i que talli pel melic. La llum ha d’estar davant de la figura, però ha de ser una llum tènue per a no crear gaire ombres.