MOVIMENTS CINEMATOGRÀFICS

CINEMA SOVIÈTIC

1. Oktyabr/ Octubre (S. M. Eisenstein, 1925)
Argument: Reconstrucció dels esdeveniments succeits des del Febrer fins a l'Octubre de 1917. 


2. Konets Sankt-Peterburga/ La fi de Sant Petersburg (Vsevolod Pudovkin, 1927)
Argument: narra els esdeveniments ocorreguts a Sant Petersburg, des de llavors Leningrad, a través de les històries d'un camperol que arriba a la ciutat intentant escapar de la misèria i de la gana.

SURREALISMEUn Chien Andalou/ Un gos andalús (Luís Buñuel i Salvador Dalí, 1929)
















 
Argument:En una nit clara, un home talla l'ull d'una jove mentre un núvol passa davant de la lluna. Vuit anys després, un ciclista s'accidenta al carrer. La mateixa jove ho socorre i ho besa. En una habitació, el ciclista assetja a la jove. Un incident de carrer els distreu. Un personatge juga amb una mà tallada i és atropellat. El ciclista segueix assetjant a la jove. Un "doble" apareix i castiga al ciclista fins que aquest li dispara. Finalment, la jove surt al mar i es troba amb un altre home. En la primavera, els torsos de la jove i del seu nou acompanyant apareixen enterrats en la sorra, devorats pels insectes.







La sang d'un poète (Jean Cocteau, 1932)
Argument: retrata una personal incursió en les pors i obsessions d'un poeta, la seva relació amb el món que li envolta i l'eterna preocupació pel problema de la mort.


EXPRESSIONISME

Metropolis/ Metropolis (Fritz Lang, 1926)
Argument:Futur, any 2000. En la megalópolis de Metròpolis la societat es divideix en dues classes, els rics que tenen el poder i els mitjans de producció, envoltats de luxes, espais amplis i jardins, i els obrers, condemnats a viure en condicions dramàtiques reclosos en un gueto subterrani, on es troba el cor industrial de la ciutat. Un dia Freder, el fill del Joh Fredersen, l'home que controla la ciutat, descobreix els durs aspectes laborals dels obrers després d'enamorar-se de María , una noia d'origen humil, venerada per les classes baixes i que predica els bons sentiments i a l'amor. El fill llavors adverteix al seu pare que els treballadors podrien rebel·lar-se.



Nosferatu, eine Symphonie des Grauens/ Nosferatu (F.W.Murnau, 1922)
Argument: Any 1838. A la ciutat de Wisborg viuen felices el jove Hutter i la seva dona Ellen, fins que el fosc agent immobiliari Knock decideix enviar a Hutter a Transilvania per tancar un negoci amb el comte Orlok. Es tracta de la venda d'una finca de Wisborg, que limita amb la casa de Hutter. Durant el llarg viatge, Hutter pernocta en una posada, on llegeix un vell tractat sobre vampirs que troba a la seva habitació. Una vegada al castell, és rebut pel sinistre comte. L'endemà, Hutter clareja amb dues petites marques en el coll, que interpreta com a picades de mosquit. Una vegada signat el contracte, descobreix que el comte és, en realitat, un vampir.


NEORREALISME

Roma, città aperta/ Roma, ciutat oberta (Roberto Rossellini, 1945)
Argument: Segona Guerra Mundial. Estant Roma ocupada pels nazis, la temible Gestapo tracta d'arrestar a l'enginyer Manfredi, un comunista que és el líder del Comitè Nacional d'Alliberament. Però en la batuda Manfredi aconsegueix escapar i demana ajuda a Francesco, un camarada tipògraf que en uns dies es casarà amb la seva núvia Pina, una vídua amb un nen. A més el capellà de la parròquia, Don Pietro, també recolza la causa i intenta ajudar a Manfredi i a la resistència.


Sciuscià (Vittorio De Sica, 1946)
Argument: En la Roma de la postguerra, dominada per la misèria i la desocupació, dos joves neteja-botas somien amb comprar-se un cavall. L'única forma d'aconseguir els diners necessaris és fent tractes al mercat negre i per això, els nois intenten a tot moment no ser detinguts.


NOUVELLE VAGUE I FREE CINEMA

À bout de soufflé (Jean-Luc Godard, 1959)
Argument: Michel Poiccard és un ex-figurant de cinema admirador de Bogart. Després de robar un cotxe a Marsella per anar a París, mata fortuïtament a un motorista de la policia. Sense remordiment algun pel que acaba de fer, prossegueix el viatge. A París, després de robar diners a una amiga, busca a Patricia , una jove burgesa americana, que aspira a ser escriptora i ven el New York Herald Tribune pels Campos Elíseos; somia també amb matricular-se en la Sorbona i escriure algun dia en aquest periòdic. A Europa creu haver trobat la llibertat que no va conèixer a Amèrica. El que Michel ignora és que la policia l'està buscant per la mort del motorista.


The Loneliness of The Long Distance Runner/ La soledat del corredor de fons (Tony Richardson, 1962)
Argument: Colin Smith és un jove de classe obrera que viu als voltants de Nottingham. Un dia comet un robatori en una fleca i és enviat a un reformatori. Una vegada allí, comença a córrer i, gràcies a les seves qualitats com a corredor de fons, va guanyant posats en la institució penitenciària. Durant els seus entrenaments reflexiona sobre la seva vida anterior i comença a comprendre que es troba en una situació privilegiada.


CINEMA D'AUTOR

La nuit américaine/ La nit americana (François Truffaut, 1973)
Argument: El rodatge d'una pel·lícula ensopega amb una sèrie de dificultats que afecten tant als membres de l'equip com a la pròpia pel·lícula.


Andrey Rubliov/ Andrei Rubliov (Andrey Tarkovskiy, 1966)
Argument: Al començament del segle XV, el monjo pintor Andrei Rublev acudeix juntament amb els seus companys a Moscou per pintar els frescs de la catedral de l'Asunción del Kremlin. Fora de l'aïllament de la seva cel·la, Rublev començarà a adonar-se de les tortures, crims i matances que tenen aterroritzat al poble rus.


DOGMA 95
Idionterne (Lars Von Trier, 1998)
Argument: Un grup de joves comparteix un mateix interès: la tonteria. Amb una casa de camp com a base, passen el seu temps lliure junts explorant els ocults i poc benvolguts valors de la tonteria. El grup es dedica a enfrontar-se a la societat amb les seves tonteries. Karen, una dona solitària i reservada, s'uneix al grup després de participar involuntàriament en una de les seves actuacions.
 

Festen (Thomas Vinterberg, 1998)
Argument: Els Klingenfeldt, una família de l'alta burgesia danesa, es disposen a cel·lebrar el seixanta aniversari del patriarca, un home de trajectòria i reputació molt bona. No obstant això, els seus tres fills, encara que molt diferents entre si, estan disposats a aprofitar l'ocasió per treure a relluir els draps bruts de la família.


EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL CINEMA ESPANYOL

Mujeres al borde de un ataque de nervios (Pedro Almodóvar, 1988)
Argument: Pepa i Iván són actors de doblatge. Ell és un faldiller empedreït i, després d'una llarga relació, trenca amb Pepa: li deixa un missatge en el contestador demanant-li que li prepari una maleta amb les seves coses. Pepa, que no suporta viure en una casa plena de records, decideix llogar-la. Mentre espera que Iván vagi a recollir la maleta, la casa se li va omplint de gent extravagant de la qual aprendrà moltes coses sobre la solitud i la bogeria.


Muerte de un ciclista (Juan Antonio Bardem, 1955)
Argument: Un professor d'universitat i la seva amant, una dona casada de l'alta burgesia, atropellen accidentalment a un ciclista. Temerorosos que es descobreixi l'adulteri, decideixen ocultar el tràgic accident.



PANORAMA ACTUAL DEL CINEMA CATALÀ

Tres dies amb la família (Mar Coll, 2010)
Argument: Després d'haver passat algun temps a l'estranger, Léa ha de tornar immediatament a Girona, on el seu avi patern acaba de morir. La mort del patriarca dels Vic i Carbó és l'excusa perfecta per forçar la convivència entre els seus descendents. Els tres dies que duren la vetlla i les exèquies serveixen per mostrar el joc de les aparences i la hipocresia típic d'una família de la burgesia conservadora, en la qual els problemes són evidents, però mai es fan explícits.


Pa negre (Agustí Villalonga, 2010)
Argument: Durant els durs anys de la postguerra, en una zona rural de Catalunya, un nen anomenat Andreu, la família del qual pertany al bàndol dels perdedors, troba un dia en el bosc els cadàvers d'un home i el seu fill. Les autoritats sospiten del seu pare, però Andreu intentarà trobar al culpable. En aquestes circumstàncies, es produeix en Andreu el despertar d'una consciència moral que s'oposa a la mentida com a instrument del món dels adults.

MILLORS PEL·LÍCULES DE LA HISTÒRIA DEL CINEMA

1. Bronenosets Potyomkin / El cuirassat Potiomkin (Sergei M. Eisenstein, 1925)
Argument: Basat en els fets reals que van succeir en 1905, narra com la tripulació del cuïrassat Príncep Potemkin de Tàurida es cansen del tractament injust dels oficials. El detonant de la situació és la carn podrida que aquests volen que els mariners es mengin. Amb aquest motí comença  la revolució a Odessa i a tota Rússia.
  

2. The gold rush / La quimera de l’or (Charles Chaplin, 1925)
Argument: narra la hisòria d'un solitari buscador d'or que arriba a Alasca, a començaments de segle, en busca de fortuna. Una fort tempesta de neu el portarà a reugiar-se en la cabanya d'un bandoler.


3. Ladri di biciclette / El lladre de bicicletes (Vittorio de Sica, 1948)
Argument: En la Roma de la postguerra, un obrer en atur aconsegueix un senzill traball enganxant cartells, a condició que posseeixi una bicicleta, d'aquesta manera, a dures penes pot comprar-se una, però en el seu primer dia de traball se la roban. Es així como comença tota l'aventura de l'Antonio juntament amb el seu fill Bruno per recuperar la bicicleta mentre la seva esposa Maria espera a casa juntament amb el seu altre fill.

4. La passion de Jeanne d’Arc / La passió de Joana d’ Arc (Carl Theodor Dreyer, 1928)
Argument: En 1431, Joana d'Arc, després d'haver conduït a les tropes franceses a la victòria, és arrestada i acusada de bruixeria. Ella declara haver rebut de Déu la misió de salvar França, però és procesada i condemnada a morir en la foguera.

5. La grande ilussion / La gran il•lusió (Jean Renoir, 1937)
Argument: és una pel·lícula de la Segona Guerra Mundial on es retrata el dia a dia d'uns presoners francesos en un camp de concentració alemany durante la Gran Guerra. Quan arriben al camp, dos oficials de l'aviación francesa s'assabenten que els seus companys de barracó estan excavant un túnel per escapar d'allà.

VOCABULARI

Muntatge: procés d'elaborar i ordenar el material fílmic que es té.
Encadenat: tipus de transició on es sobreposa un pla sobre l'anterior.
Pla: unitat bàsica d'expressió. És una part de l'escena que es retrata des d'un angle.
Seqüència: conjunt de plans que mostren una acció narrativa completa.
Escena: conjunt de plans que mostra l'acció que passa en el mateix lloc i temps.
Presa: part que s'enregistra des del moment que càmera comença a gravar fins que para.
Panoràmica: moviment de la càmera que es mou sobre si mateixa.
Travelling: sistema de rails sobre el qual es desplaça la càmera sense girar sobre el seu eix.
Grua: mecanisme que permet a la càmera el moviment.
Steadycam: suport que permet a l'operador fer un moviment amb la càmera sense desestabilitzar la imatge.
Moviola: primera màquina d'edició de pel·lícules.
Flashback: escena que mostra el passat de l'acció que s'està veient.
Flashforward: escena que mostra el futur de l'acció que s'està veient.
Pla seqüència: filmació d'una seqüència en una sola presa, per tant, no hi ha muntatge.
Continuïtat o Raccord: és necessari assegurar-se que no canviï res entre presa i presa.
Salt d'eix: canvi en la col·locació de la càmera de manera que dues persones que estan mirant, sembla que mirin cap a la mateixa direcció.
Tall: tipus de transició que passa d'un pla a un altre sense cap efecte.
Fosa: tipus de transició on la imatge passa progressivament a blanc o negre.

Guió tècnic

Guió tècnic del primer minut de del vídeo Pingu as a Chef

Vocabulari

Fotoperiodisme: es tracta de la fotografia que fa reportatges sobre algun fet real. Els que s'encarreguen d'aquesta tasca són els reporters gràfics.
Fotoil•lustració: és la fotografia artística vinculada al periodisme de serveis, és a dir, la premsa de cor i la publicitat.
Enquadrament: seleccionar una part de la relitat i composar una serie d'elements dins de del marc visual.
Reenquadrament: modificar i retocar una imatge delimitant l'espai visual.
Camp: és l'espai que es veu per la càmera i que està delimitat per l'enqudrament.
Fora de camp: és l'acció que succeeix fora de la vista de l'espectador.
Fotomuntatge: unir diferents fotografies o parts de fotografies en una mateixa imatge, com el cas del Collage.
Pla: és la representació d'un objecte segons la distància entre l'ull del que observa i la posició en la que es trobi.
   General: es presenta la figura humana dins un entorn ampli amb un paissatge.
   Conjunt: es mostra diferents figures humanes senceres sense paissatge.
   Sencer: es veu al personatge de cos sencer.
   Americà: es mostra el personatge tallat a l'alçada dels genolls.
   Mig: hi ha dos tipus, si és mig curt el personatge es veu tallat pel pit, i si és mig llarg, el personatge es veu tallat per la cintura.
   Primer pla: es veu el personatge del pit cap adalt.
   Primeríssim primer pla: es veu una part del personatge, com un ull.
   Detall: es veu només una part d'un objecte.
Composició: és la organització dels diferents elements dins d'una imatge.
Regla de terços: és una forma de composició per ordenar els objectes dins d'una imatge, de forma que es divideix la imatge en nou parts iguals.
Aire: és l'espai sense elements importants que es troba en una imatge.
Pes visual: és la força amb la que un element d'una composició capta la vista de l'espectador.
Angulació: és el punt de vista des del que s'enfoca una acció.
   Frontal, 3/4 i lateral: si és frontal, la càmera es troba davant de l'objecte, si és lateral, la càmera es troba al costat de l'objecte i si és tres quarts, la càmera es troba entre frontal i lateral a l'objecte.
   Picat i zenital: si és picat, la càmera es situa parcilment per sobre de l'objecte i aquest es veu des de dalt, si és zenital, la càmera es situa completament per sobre de l'objecte.
   Contrapicat i nadir: si és contrapicat, la càmera es posaper sota l'objecte i aquest es veu des de abaix, i si es nadir, la càmera es situa completament per sota de l'objecte.
   Inclinat i aberrant: per fer un angle aberrant, la càmera s'ha d'inclinar.
Enfocament: és deixar nítid allò que es troba a una distància concreta.
Profunditat de camp: és l'espai que hi ha entre dos punts, de manera que es vegin enfocats els elements que hi ha entre els dos punts.
Textura: és quan es veu l'estructura de la capa superficial dels elements de la imatge. Si una imatge té textura, això dóna més realisme.
Objectiu: part de la càmera que té la funció de redireccionar la llum per crear una imatge en un suport fotosensible i permetre un enfoc precís.
Diafragma: es una part de la càmera que regula la quantitat de llum que entra en aquesta.
Balanç de blancs: és una paràmetre de la càmera que indica quin blanc es vol. La resta de colors variaran depenent del blanc escollit.
Distància focal: és l'angle de visió que abarca un objectiu i la seva distància i capacitat d'enfoc.
Obturació: és el temps que es té obert el diafragma.
Exposició: és la acció de sotmetre un element fotosensible a l'acció de la llum. Si hi ha una carència de llum, és subexposició. Si hi ha un excés de llum, és sobreexposició.

PICTORALISME

L'obra que jo he escollit és Christina d'Amedeo Modigliani.

AMEDEO MODIGLIANI

Va néixer el 12 de juliol de 1884 a Livorno i va morir el 24 de gener de 1920 a Paris. Va ser un pintor i escultor italià. Va estudiar a Itàlia i posteriorment es va traslladar a Paris. Va estar influenciat per molt artistes de diferents gèneres. Primer va ser  influenciat pel pintor Henri de Toulouse-Lautrec, però posteriorment va quedar més fascinat per l’obra de Paul Cézanne. En les seves obres es poden veure les influències de l’art primitiu de Cambodja i Àfrica, encara que també es poden apreciar els matisos de les escultures medievals que va veure durant la seva estància a Itàlia. En les seves obres també es pot veure reflectit l’antic art egipci, ja que les cares tenen aparences planes i tenen similituds a les màscares egípcies.

OBRA: CHRISTINA

Aquesta obra té un format vertical i és un pla mig llarg, ja que es veu la part superior de la figura fins el melic. És un angle frontal i és un retrat.

En la imatge es veu la figura d’una dona en primer pla i a fons es veu una paret de color blau. Hi ha una línia de composició  vertical en mig del quadre que marca la figura de la noia.

El quadre té diferents colors que marquen un gran contrast, per exemple, la figura de la noia ressalta, ja que el fons és blau i ella té la pell d’un color pàl·lid i a més, porta una samarreta blanca. Hi ha diferents ombres que marquen que la llum està davant de la noia. Es ombres, que són escasses, estan situades darrera de la figura.

JUSTIFICACIÓ I PLANIFICACIÓ

Per aconseguir una imitació d’aquesta imatge, primer es necessita una persona de cabell fosc amb la mateixa vestimenta que la dona de la obra, que és una samarreta blanca de tirants, amb un d’ells caigut, i uns pantalons negres. També ha de tenir el mateix recollit i el mateix maquillatge: els llavis vermells i ombra per sota dels ulls. Els fons ha de ser blau i la persona ha d’estar asseguda en una cadira de fusta. L’enquadrament ha da ser com el del quadre, vertical. Ha de ser un pla que deixi una mica d’aire a la part superior de la figura i als costats i que talli pel melic. La llum ha d’estar davant de la figura, però ha de ser una llum tènue per a no crear gaire ombres.

Seleccionar la realitat

Selecció de fotografies de la captació de la realitat